A dying mother's only wish

 Saint Augustine writes that his dying mother's only wish was to be remembered by her children before the altar of the Lord (...)

We ignore to what extent, and what souls in purgatory, the sacrifice of Mass can alleviate: It is enough to know that the One who applies its fruits is infinite mercy. Surely He will consider the merits of the deceased while they were on this earth; but He will also consider the faith and willingness with which we, now,  offer for them, the sacrifice of Jesus. Let us pray, then, with confidence, during this minute (Memento) of the Mass when are reunited with our dear departed. How better could we witness them the faithfulness of our affection?

 Sant Agustí escriu que l'únic desig de la seva moribunda mare era que els seus fills es recordessin d'ella davant l'altar del Senyor(...) 

Nosaltres ignorem en quina mesura, i a quines ànimes del purgatori, el sacrifici de la Missa pot alleujar: en tenim prou sabent que Aquell que n'aplica els fruits és misericòrdia infinita. Sens dubte que tindrà en compte els mèrits dels difunts en el seu pas per aquesta terra; però també considerarà la fe i les disposicions amb les que oferim per ells, encara, el sacrifici de Jesús. Pregueu, doncs, amb confiança durant aquest minut (Memento) de la missa que us reuneix amb els vostres difunts estimats. De quina manera millor els podríeu testimoniar la fidelitat del vostre afecte?


(Georges Chevrot:  Notre Messe, 216-217, Desclée de Brouwer)