Blog presentation

Blog presentation
Georges Chevrot
English seorimícuaro French cartas de amistad German documental Spain cartas de presentación Italian xo Dutch películas un link Russian Portuguese Japanese Korean Arabic Chinese Simplified

dimecres, 12 de novembre de 2014

The contact with a Christian

English We have acquired a taste for beauty through contact with artists and their artwork, just as the craftsman or the scholar have communicated us the desire to produce. All of them have created a need for us, which we would have ignored without them. ¿ Is it not true that each of us dues to the personal influence of a Christian we could name, the fact that one day we took Christianity seriously?



 Nosaltres hem adquirit el gust per la bellesa gràcies al contacte amb artistes i les seves obres, així com els treballs de l'artesà o l'erudit ens han comunicat el desig de produir. Els uns i els altres han creat en nosaltres una necessitat que, sense ells, hauríem ignorat.  ¿ No és cert que cadascú de nosaltres deu a la influència personal d'un cristià concret, el fet que un dia ens prenguéssim seriosament el cristianisme?


(Georges Chevrot:  "Sous le figuier", 72, éditions de l'orante) 

divendres, 7 de novembre de 2014

In need of Jesus Christ


English Our world is in need of Jesus Christ: it suffers the ignorance of his doctrine and that of his presence. The world  searches and awaits him, but not knowing it, uses other names. Peoples yearn for peace, the unfortunate claim justice, spirits fight seeking the truth, and all hearts yearn for happiness. But all the world expects only Jesus can give. Those who believe in Him have made the experience. He is the remedy for all our sufferings, the key to all our problems. Humanity would find in him the means to live in peace and to practice the justice.



 El nostre món té necessitat de Jesucrist: pateix el desconeixement de la seva doctrina i la ignorància de la seva presència; el busca i l'espera amb altres noms. Els pobles suspiren per la pau, els desgraciats reclamen justicia, els esperits es barallen buscant la veritat, els cors anhelen la felicitat. Però, tot això que el món espera, només Jesús ho pot donar. Els que creuen en Ell n'han fet l'experiència. Ell és el remei per a tots els nostres patiments, la clau per a tots els nostres problemes. La humanitat trobaria en ell el mitjà de viure en pau i de practicar la justicia. 


(Georges Chevrot:  "Sous le figuier", 69, éditions de l'orante) 

diumenge, 2 de novembre de 2014

Beyond our impatience


English It will not be your research or your reflections which will give more certainty to the Gospel, or will prove its truth: The Gospel is the Truth in itself, and this could be revealed to anyone at any time. Some people, indeed, think it should be so, and they are surprised that God leaves unbelievers to remain in their doubts for years, even when supported by their loved ones praying for their conversion. They are not granted the miracle.

Let us accept that God counts on time, and that his pacience is far beyond our impatience. 



  No serà pas la vostra recerca, ni les vostres reflexions les que provaran amb més certesa la Veritat de l'Evangeli: La Veritat de l'Evangeli ho és per ella mateixa, i aquesta veritat podria mostrar-se en un moment a qualsevol. Alguns, de fet, pensen que hauria de ser així, i es sorprenen que Déu deixi un incrèdol de bona fe romandre en els seus dubtes durant anys, fins i tot quan compta amb el suport de la pregària dels seus sers estimats demanant la seva conversió. El miracle que desitgen no els és concedit. 

Acceptem que Déu compta amb el temps, i que la seva paciència de Déu està molt per sobre de les nostres impaciències.


(Georges Chevrot:  "Sous le figuier", 63, éditions de l'orante) 

divendres, 31 d’octubre de 2014

He wants us faithful


English Our Savior wants to find us faithful. Not only by name, but in facts and desire. When concerns about death and judgment overwhelm us, let us think less about us and more about Him. He, who wants us to await, with faith and joy, starting now, the unexpected hour of our encounter with Him. 



  El nostre Salvador ens vol trobar fidels. No ho siguem només de nom, sinó en fets i en desig. Quan la preocupació per la mort i el judici ens aclapari, pensem menys en nosaltres i més en Ell. Ell que vol que esperem amb fe i alegria, des d'ara mateix, l'hora inopinada del nostre retrobament.


(Georges Chevrot:  "Sous le figuier", 58, éditions de l'orante) 

dijous, 30 d’octubre de 2014

Those who aprroach Him from behind


English You can be sure that God does not ignore any of those who, like the bleeding woman, approach him from behind, stealthily, without declaring themselves; He knows all of those who think are banned from the Temple, whose threshold they cannot cross. He knows what happens in the restless spirits who do not to dare to pronounce the name of God; He is perfectly aware that some of those who even if they feel unable to believe, they speak more obout Him than some others who never doubt His existence. He knows the affliction of some of our brothers and sisters, baptized, kept away from the sacraments by some ecclesiastical laws, who slip into a church, hiding behind a column as they mutter: "Lord, have mercy on me, because, no matter what, I love you!"



  Estigueu segurs que el Senyor no ignora cap d'aquells qui, com l'hemorroïssa, s'apropen a Ell per darrera, furtivament, sense declarar-se, ´aquells que pensen que l'entrada al Temple els està prohibida, o aquells que no gosen creuar-ne el llindar. Ell sap el que passa en els esperits inquiets que no s'atraveixen a pronunciar el nom de Déu; no desconeix pas que alguns d'aquells que es diuen incapaços de creure parlen d'Ell més sovint que d'altres que no dubten de la seva existència. Ell coneix l'aflicció d'alguns germans i germanes nostres, batejats, apartats dels sagraments per les lleis eclesiàstiques, i que, s'esmunyeixen dins una església, amagats rera una columna, murmurant: "Senyor, tingueu pietat de mi, perquè, malgrat tot, jo us estimo."


(Georges Chevrot:  "Sous le figuier", 49, éditions de l'orante) 

dissabte, 25 d’octubre de 2014

The simplification of faith


English As you advance in age, your intelligence becomes clearer. Your ideas become simpler, yet more robust. You no longer lose much time in reasoning, in proving, your spirit goes straight to conclusions(...) This simplification of thought, characteristic of aging, also occurs in the field of faith. You, who doubted, have learned to doubt your doubts, and so you ruled out the arguments that kept you from believing. And you, whose scruples or whose corseted practice of religion often annoyed those around you, now you have a stripped religion, free, centered on Jesus Christ, the "Only necessary", and on his double commandment, the love of God and the neighbor



  A mesura que avanceu en edat, la vostra intel·ligència va esdevenint més clara. Les vostres idees són més simples però a la vegada més sòlides. Ja no perdeu tant temps en raonar, en demostrar, el vostre esperit va directe a les conclusions.(...) Aquesta simplificació del pensament propi de la vellesa, també es dóna en el camp de la fe. Vosaltres, que dubtàveu, heu après a dubtar dels vostres dubtes, heu descartat els arguments que us allunyaven de creure. I vosaltres, de qui els escrúpols o bé una pràctica encotillada de la religió, sovint molestava a la gent del vostre entorn, ara teniu una religió despullada, lliure, centrada en Jesucrist, l'"Unic necessari", i sobre el seu manament doble, l'amor a Déu i al pròxim.


(Georges Chevrot:  "Sous le figuier", 41, éditions de l'orante) 

dimecres, 22 d’octubre de 2014

They rest in Christ


English Do not be disturbed, fearing the afterlife! Just say: "I believe in you Lord, in Your Word. What I can not see, I believe it, because you said it. What a human mind can not conceive, I hope it, because You said it. Thou art my Life, my heaven. I believe that You  are our heaven on earth already, I believe your Eucharist is our life, the pledge of ou resurrection and our heaven. "

Where are our dear deceased? What do they do? Let us stick to what the liturgy says: "They rest in Christ," in Christ who unites us to Him, and to them.



  Que no us torbi la por del més enllà! Digueu : " Jo crec en Vos Senyor, en la vostra Paraula.  Allò que no puc veure, ho crec perquè Vos ho heu dit. Allò que un esperit humà no pot concebre, jo ho espero, perquè Vos ho heu dit. Vos sou la Vida; Vos sou el Cel. Crec que ja sou el nostre cel a la terra; crec que la vostra eucaristia és la nostra vida, penyora de la nostra resurrecció i del vostre cel."

On son els nostres difunts? Què fan? Atenem-nos al que diu la liturgia : "Reposen en el Crist", el Crist que des d'ara ens uneix a ell, i a ells.


(Georges Chevrot:  "Sous le figuier", 34, éditions de l'orante) 

dimarts, 21 d’octubre de 2014

The Gospel in front of us


English There comes a time when people of good faith recognize that the Gospel, which they believed to be passed, it is not behind them, but in front, as an ideal that still has not been reached, and it is only realizable with faith in the person of Jesus Christ, and with submission to his commandments. It is through these unexpected paths that Christianity is spreading in the world, penetrating "one by one, every individual conscience" without noise, without bursting, and despite wars, revolutions, and the upheavals of our planet. 



  Ve l'hora en la que els homes de bona fe reconeixen que l'Evangeli, el qual ja creien superat, no ha quedat enrere, sinó que els va al davant, com un ideal que encara no han assolit i que només és realitzable per la fe en la persona de Jesucrist i el sotmetiment als seus manaments. És per aquests camins insospitats que el cristianisme es propaga en el món, penetrant "una a una, les conciències individuals", sense soroll, sense esclat, malgrat les guerres, les revolucions i les agitacions del nostre planeta.


(Georges Chevrot:  "Sous le figuier", 28, éditions de l'orante) 

dijous, 16 d’octubre de 2014

Count on the seasons!


English Unfortunate citizens who no longer distinguish between night and day, let's look to the grower, who counts on the seasons and the clouds, or the fisherman, on the tides and winds. They never lose time, and yet, they always use it. Their regular and methodical work follows the pace of nature, which is, I think, a commandment of God. 



  Malaurats ciutadans que ja no distingim entre la nit i el dia, fixem-nos en el cultivador, que compta amb les estacions i els núvols, o en el pescador, que compta amb les marees i els vents. Mai els veiem perdre el temps, i en canvi, sempre en disposen. El seu treball metòdic i regular obeeix al ritme de la natura, el que és, penso, un manament de Déu.


(Georges Chevrot:  "Sous le figuier", 19, éditions de l'orante) 

dimarts, 14 d’octubre de 2014

Every minute lost


English Do not say: if I had more time ... or as some do: if I was a millionaire!... because God gives us time!: it is on us to use it wisely. The same excuse that you claim,  was for Paul an argument for action: "Use the present time, because these days are bad" It is precisely because it is so difficult to find time that we can not throw a single minute. "My God! wrote Jacques Arnoux, give me the exacration for every minute lost!"



 No digueu pas : si tingués més temps... o com fan alguns : si fos mil·lionari! Ja que el temps, Déu ens el dóna: és cosa nostra servir-nos-en sàviament. La mateixa excusa que vosaltres al·legueu fou per Sant Pau un argument d'accíó: "Aprofiteu el temps present, perquè els dies que vivim són dolents". Precisament perquè és tant difícil de tenir temps, no en podem llençar ni un minut. " Déu meu! escrivia Jacques d'Arnoux, reprova'm per cada minut perdut!"


(Georges Chevrot:  "Sous le figuier", 17, éditions de l'orante) 

diumenge, 12 d’octubre de 2014

Not alone

English When will we stop thinking that we are alone, abandoned in this world, when the truth is that we are surrounded by a whole invisible world that sustains us? The angels of God, the saints who contemplate His glory, our dear departed, they are all there interceding for us, whereas Jesus, our Master and Savior, sees us, instructs us and advises us.



 ¿ Quan deixarem de pensar que estem sols, abandonats en aquest món, quan la veritat és que estem envoltats de tot un món invisible que ens embolcalla i ens sosté? Els àngels de Déu, els sants i les santes que contemplen la seva glòria, els nostres estimats difunts hi són intercedint per nosaltres, mentre que Jesús, el nostre Mestre i Salvador, ens veu, ens instrueix i ens aconsella. 


(Georges Chevrot:  "Sous le figuier", 13, éditions de l'orante) 

divendres, 10 d’octubre de 2014

Emeritus

English In the midst of the pagan world and in time of persecussions, it was the altar of the holy sacrifice where Christians drew strength from, to lead a holy life and to have the courage of martyrdom. They could not live without the Mass, the "dominicum" as they familiarly called it (...) 

In 304, Carthage, on a Sunday, a group of Christians were surprised celebrating their Mass in the house of Emeritus, alogn with other twenty-six men, four children, and eighteen women. While  interrogated, Emeritus gave the answer that led him to death: "I could not forbid my brothers to come home, I cannot, we can not live without the "dominicum "! 


 Enmig del món pagà i en temps de persecussions dels emperadors, és a l'altar del sant sacrifici d'on els cristians treien la força d'una vida santa i el coratge del martiri. No podien viure sense la missa, el "dominicum" com l'anomenaven familiarment(...)

L'any 304, a Cartago, en diumenge, un grup de cristians varen ser sorpresos celebrant el diumenge a casa d'Emeritus, amb altres vint-i-sis homes, divuit dones i quatre nens. Torturats i interrogats, Emeritus va donar la resposta que el va conduir al suplici: "Jo no podia prohibir als meus germans entrar a casa meva! Jo no puc, nosaltres no podem viure sense el "dominicum"! 

(Georges Chevrot:  Notre Messe, 228, Desclée de Brouwer) 

dijous, 9 d’octubre de 2014

The center of our religion

English For the early Christians, their religion and their whole life were united to the sacrifice of Jesus (...) The only Mass, celebrated in the only altar, around which all priests gathered, Christians searched for all the graces and blessings they needed for their day to day, for the happiness of their families, and the grave hours of illness and death. This should help us understand that our Mass is not something apart from our lives, but the center of our religion, and the home of all our lives as Christians.


 Tant la religió com la vida sencera dels primers cristians estava unida al sacrifici de Jesús(...) A la missa única,  celebrada en un únic altar, al voltant del qual s'aplegaven tots els preveres, els cristians hi anaven a buscar totes les gràcies i benediccions que necessitaven, pel seu dia a dia, per la felicitat de la família, i per les hores greus de la malaltia i la mort. Així ens fan entendre, que la nostra Missa no és quelcom apart de la nostra vida, sinó que és el centre de la nostra religió, i la llar de tota la nostra vida de cristians.

(Georges Chevrot:  Notre Messe, 224, Desclée de Brouwer) 

dimecres, 8 d’octubre de 2014

A dying mother's only wish


English Saint Augustine writes that his dying mother's only wish was to be remembered by her children before the altar of the Lord (...)

We ignore to what extent, and what souls in purgatory, the sacrifice of Mass can alleviate: It is enough to know that the One who applies its fruits is infinite mercy. Surely He will consider the merits of the deceased while they were on this earth; but He will also consider the faith and willingness with which we, now,  offer for them, the sacrifice of Jesus. Let us pray, then, with confidence, during this minute (Memento) of the Mass when are reunited with our dear departed. How better could we witness them the faithfulness of our affection?

 Sant Agustí escriu que l'únic desig de la seva moribunda mare era que els seus fills es recordessin d'ella davant l'altar del Senyor(...) 

Nosaltres ignorem en quina mesura, i a quines ànimes del purgatori, el sacrifici de la Missa pot alleujar: en tenim prou sabent que Aquell que n'aplica els fruits és misericòrdia infinita. Sens dubte que tindrà en compte els mèrits dels difunts en el seu pas per aquesta terra; però també considerarà la fe i les disposicions amb les que oferim per ells, encara, el sacrifici de Jesús. Pregueu, doncs, amb confiança durant aquest minut (Memento) de la missa que us reuneix amb els vostres difunts estimats. De quina manera millor els podríeu testimoniar la fidelitat del vostre afecte?


(Georges Chevrot:  Notre Messe, 216-217, Desclée de Brouwer) 

dimarts, 7 d’octubre de 2014

Victims with Jesus

English Victims with Jesus in his Sacrifice: this is the way we must live our mass consecrating ourselves to God for our obedience to his Will, stripped of our selfishness, dead to sin, delivered to the cross, to all providential crosses, from the cross implied in our daily affairs, to the heavier crosses of the great trials of life. We immolate ourselves, renouncing the independency in our lives, so that God is the only Master. Doing so, we can expect God will take us with Jesus before the throne of His Majesty, and He will fill us with the blessings and graces of Heaven..


 Víctimes amb Jesús en el sacrifici de la missa, així hem de viure la nostra missa. Hem de consagrar-nos a Déu per l'obediència a la seva voluntat; despullar-nos del nostre egoisme, morir al pecat, lliurar-nos a la creu, a totes les creus providencials: des de la creu implícita en els nostres afers quotidians fins a les creus més pesants de les grans proves; immolar-nos amb el renúnciament a la indepència en la nostra vida per tal que Déu en sigui l'únic mestre. Aleshores, podem esperar que Déu ens acullirà amb Jesús davant del tro de la seva majestat i que ens omplirà, per Jesús, de les benediccions i gràcies del Cel. 


(Georges Chevrot:  Notre Messe, 214, Desclée de Brouwer) 

dilluns, 6 d’octubre de 2014

The gift of God

English The Sacrament of the Eucharist is the gift of God to the Christian; before this, the Christian, must have joined Jesus in the sacrifice of the Mass: This is the consecration of the Christian to God. .


 El sagrament de l'Eucaristia és la donació de Déu al cristià; abans, el cristià, s'ha d'haver unit a Jesús en el sacrifici de la missa: és la consagració del cristià a Déu. 

(Georges Chevrot:  Notre Messe, 212, Desclée de Brouwer) 

diumenge, 5 d’octubre de 2014

The Church, despite all its miseries

English It is the Church, in the first place, the sacrifice of the mass is offered for; it is on the Church, that God will pour all his benefits; it is through the Church that  each of us will receive the graces we can expect. It is the Church, which, at each Mass, offers the Holy Victim immolated on the Calvary. (...) The Holy Sacrifice is offered by the universal Church, with all its sanctity, and despite all its miseries..


 És per l'Església, en primer lloc, per qui s'ofereix el sacrifici de la missa. És sobre ella que Déu vessarà tots els seus beneficis; és per ella que cadascú de nosaltres en rebrà les gràcies que en pot esperar. És l'Església, la que, en cada missa, ofereix la santa víctima immolada al Calvari. (...) El sant sacrifici és ofert per l'Església universal, amb tota la seva santedat, i malgrat totes les misèries que arrossega. 

(Georges Chevrot:  Notre Messe, 164-165, Desclée de Brouwer) 

dissabte, 4 d’octubre de 2014

The Mass they often miss

English Some baptized Catholics, seem to prefer processors and pilgrimages, all kinds of expressions of faith,  where they can show or feel more involved, to the Mass, which they often miss, or attend with absolute indifference. However, the religosity of a Christian is never so real, so full, and so effective as when he takes part of the Eucharistic Prayer of the Mass, intimately united to the Saviour:  from The "Hosanna " of Palm, to the "It is finished (consummatum est)" of the Calvary.


 Alguns d'entre nosaltres, catòlics batejats, semblen preferir processors i pelegrinatges, tot tipus de manifestacions de fe on es puguin mostrar o sentir més participatius, a la missa, a la que sovint falten o a la que assiteixen amb absoluta indiferència. I en canvi, la religiositat d'un cristià mai és tant real, tant completa, ni tant eficaç com quan participa de la pregària eucarística de la missa, íntimament unit al Salvador, des de l'Hosanna de Rams fins al "tot s'ha acomplert (Consummatum est)" del Calvari. 

(Georges Chevrot:  Notre Messe, 150, Desclée de Brouwer) 

dijous, 2 d’octubre de 2014

None of our sufferings is lost

English Hurry to present your efforts, your sorrows, your sacrifices on the altar, in the offertory of the Mass! When the celebrant pours those  water drops in the wine inside the chalice, the priest unites your personal sacrifices to the sacrifice of Christ, which will be reproduced. None of our sufferings is lost if we add them to the Passion of Our Lord. Alone, on our own, we would have reason to complain about the shallowness of our efforts, "Why strive so much to offer our sufferings, which are nothing but a drop of water lost in the vastness of the sea? "Thankfully, in each of our masses, our poor water droplet, instead of getting lost in the ocean, it falls into the chalice, being mixed with the blood of the Savior.

 Afanyeu-vos a presentar els vostres esforços, les vostres penes, els vostres sacrificis a l'altar, en l'ofertori de la missa! Quean el celebrant vessa les gotes d'aigua en el vi del calze, el capellà uneix els vostres sacrificis personals al sacrifici de Crist, apunt de ser reproduït. No es pert cap dels nostres patiments si els unim a la Passió de Nostre Senyor. Sols, pel nostre compte, tindriem raó de queixar-nos de la superficialitat dels nostres esforços: " Per què esforçar-se tant en oferir els nostres patiments que no són altra cosa que una gota d'aigua perduda en l'immensitat de la mar?" Gràcies a Déu, en cadascuna de les nostres misses, la nostra pobra gota d'aigua, en lloc de perdre's en l'oceà, cau dins el calze on s'unirà a la sang del Salvador. 


(Georges Chevrot:  Notre Messe, 125, Desclée de Brouwer) 

dimecres, 1 d’octubre de 2014

The Offertory of the Mass

English There is a real exchange between our offerings and that of Jesus offering his body. This is the Offertory of the Mass. The body and blood of Christ, food to our souls, come to us under the appearances of bread and wine, earned through our daily work. Would it be a mistake to think that the intention of the Lord was to join the Eucharist to the simplest activities of our lives?

 Hi ha un veritable intercanvi entre els nostres oferiments i el que Jesús fa del seu cos. És l'Ofertori de la missa. El cos i la sang de Crist, aliment per la nostra ànima, arriben a nosaltres sota les espècies del pa i del vi, guanyades amb el nostre treball de cada dia. ¿ Seria un error pensar que la intenció del Senyor va ser d'unir l'Eucaristia a les activitats més senzilles de la nostra vida?  


(Georges Chevrot:  Notre Messe, 118, Desclée de Brouwer) 

dimarts, 30 de setembre de 2014

Our individual salvation

English On the cross, Jesus saved all mankind, because he gave to all men the means of salvation; however, the individual salvation of each of us is yet not effective; it is up to each of us, individually, to appropriate the merits of Jesus Christ. The sacrifice of the Mass, applies to each of us the fruits of the sacrifice of the Cross.


 A la creu, Jesús ha salvat el tot el gènere humà, ja que ha donat a tots els homes el mitjà de salvació; això no obstant, la salvació particular de cadascú de nosaltres no s'ha fet encara efectiva, ens pertoca individualment, apropiar-nos dels mèrits de Jesucrist. És el sacrifici de la Missa, el que aplica a cadascú de nosaltres els fruits del sacrifici de la Creu.

(Georges Chevrot:  Notre Messe, 108, Desclée de Brouwer) 

diumenge, 28 de setembre de 2014

The same bond

English The sacrifice of the cross will not be repeated, but it will be indefinitely prolonged. On Holy Thursday, in anticipation of his imminent death, the Saviour offers God and communicates his disciples the Victim Who will be immolated a few hours later. The Mass reproduces this act of Holy Thursday: This time, however, it is the Church, which, in memory of the death of Jesus, offers God and communicates the Christians, the Victim Who was immolated. The same bond that joins the Last Supper to the Cross, connects the Cross to all the Masses that have been and will be held until the end of the world. The Last Supper is the sacrifice of the Cross announced and begun, the Mass is the same sacrifice of the Cross continued and perpetuated.  

 El sacrifici de la Creu no es repetirà, però serà prolongat indefinidament. El Dijous Sant, en previsió de la seva mort imminent, els nostre Salvador ofereix a Déu i comunica als seus deixebles la Víctima que serà immolada unes hores més tard. La Missa reprodueix aquest acte de Dijous Sant: aquesta vegada, però, és l'Església, la qual, en memòria de la mort de Jesús, ofereix a Déu i comunica als cristians, la Víctima que ha estat immolada. El mateix lligam que uneix el Sopar a la Creu, enllaça a la Creu totes les Misses que han estat i seran celebrades fins a la fi del món. El Sant Sopar és el sacrifici de la Creu anunciat i començat, la Missa és el mateix sacrifici de la Creu continuat i perpetuat. 

(Georges Chevrot:  Notre Messe, 107, Desclée de Brouwer) 

dissabte, 27 de setembre de 2014

Do this in memory of me

English So that we could be associated to his unique and universal sacrifice, our Lord could choose two ways. He could have declared that men should be united in a thought of love to the mystery of Redemption, remembering with emotional piety his passion and death, as we do in Christmas, when we remember the mystery of his Incarnation. But even if he wanted to perpetuate the memory of his oblation, he did not want this to be reduced to a simple memorial. In fact, He did not say: "Remember my sacrifice" but instead: "Do this in memory of me" thus prescribing the performance of a ritual: "Whenever we eat this bread and drink this cup" - St. Paul writes, teaching simply the primitive Christian doctrine - "we commemorate the Lord's death until he comes."

 Per associar-nos al seu sacrifici únic i universal, Nostre Senyor podia escollir entre dues maneres. Podia haver declarat que els homes s'hi unissin en un pensament d'amor en el misteri de la Redempció, recordant-se amb pietat emocionada,, de la seva Passió i mort, així com fem per Nadal quan ens recordem del misteri de la seva Encarnació. Però, si bé Ell va voler perpetuar el record de la seva oblació, no va pas voler que aquest es reduís a un simple memorial. No va dir: "Recordeu-vos del meu sacrifici", sinó que va dir: "Feu això en memòria meva", prescrivint així l'acompliment d'un ritual : "Cada vegada que mengem aquest pa i bevem d'aquesta copa"- escriu Sant Pau, ensenyant senzillament la doctrina cristiana primitiva - "commemorem la mort del Senyor fins que torni".

(Georges Chevrot:  Notre Messe, 105, Desclée de Brouwer) 

dijous, 25 de setembre de 2014

The sacrifice of Jesus

English The sacrifice of Jesus is not as much the painful procession of his torture and humiliation as his total oblation, generous, full of love, that he made of his martyrdom and death, so that his Father received infinite glory, and men, his brothers, their insurance of  forgiveness. (...) 

The sacrifice of Jesus is, therefore, the perfect universal religious act.(...) Since then, the men must only live of its effects, and present it indefinitely to God, associating themselves to the sacrifice of his Son, our brother.

 El sacrifici de Jesús no està tant en la processió dolorosa de les seves tortures i humiliacions com en la seva oblació total, generosa, carregada d'amor, que ell va fer del seu martiri i la seva mort, per tal que el seu Pare rebés una glòria infinita i els homes, germans seus, l'assegurança del seu perdó.(...)

El sacrifici de Jesús és, doncs, l'acte religiós perfecte i universal.(...) A partir de llavors, als homes, ja només els cal viure dels seus efectes, i presentar indefinidament a Déu, tot associant-s'hi, el sacrifici del seu Fill, que s'ha fet germà nostre.


(Georges Chevrot:  Notre Messe, 102, Desclée de Brouwer) 

dimarts, 23 de setembre de 2014

We need a Mediator


English It can be said, we do not penetrate the heart of the Christian doctrine until the day that we understand the disastrous nature of sin; I mean that one that drives God out of a soul. (...) 

The ruin of a human work can be repaired; the destruction of a divine work can not be repaired. However, when the object of our sin is God, not his life, but his mind, his love, his person - that is, precisely, what sin is - our human resources are unable to repair an infinite offense. (...);

Sin operates, therefore, a break, an irremediable split between God and humanity. God, however, accepts to forgive our rebellion, but there is the need of the intervention of a mediator, capable, on behalf of both parties, to negotiate reconciliation. "There is only one God - Paul writes - and there is only one mediator between God and men, Jesus Christ, who gives himself as ransom for all." (...);

On the night in which the Incarnate Word came to dwell among us, angels announced, very timely, the long-awaited reconciliation: "Glory to God and peace on earth!" God no longer has to reject humanity, there is a man among from whom He will receive an infinite praise.


 Es pot afirmar, nosaltres no penetrarem el cor de la doctrina cristina fins el dia en que haguem comprès el caràcter desastrós del pecat, em refereixo a aquell que foragita a Déu d'una ànima.(...)

La ruïna d'una obra humana es pot reparar; la destrucció d'una obra divina és irreparable. Això no obstant, quan l'objecte de la nostra falta és Déu, no pas la seva vida, sinó el seu pensament, el seu amor, la seva persona - en això consisteix precisament el pecat - els nostres mitjans humans són incapaços de reparar una ofensa que és infinita.(...)

El pecat opera, doncs, una ruptura, un escisió irremeiable entre Déu i la humanitat. Déu, però, accepta perdonar la nostra rebel·lia, però ens cal la intervenció d'un Mediador capaç, en nom de les dues parts, de negociar la reconciliació.  "Només hi ha un Déu -  escriu Sant Pau -  i només hi ha un mediador entre Déu i els homes, Jesucrist, que s'ha s'ha donat en rescat per a tots".(...)

En la nit en la que el Verb encarnat va venir a habitar entre nosaltres, els àngels van anunciar ben encertadament aquesta reconciliació tant esperada: " Glòria a Déu! Pau a la terra!" Déu ja no ha de rebutjar la humanitat, hi ha un home entre nosaltres del qual rebrà una lloança infinita.


(Georges Chevrot:  Notre Messe, 98-99, Desclée de Brouwer)