Blog presentation

Blog presentation
Georges Chevrot
English seorimícuaro French cartas de amistad German documental Spain cartas de presentación Italian xo Dutch películas un link Russian Portuguese Japanese Korean Arabic Chinese Simplified

diumenge, 30 de juny del 2013

Get in you way!


EnglishJesus explains his Father's Will: "Go all the ways, along the paths, and to all the unfortunate you will find widespread, lying along fences, make them come to my house and fill it!" How easy to imagine the disbelief of those unhappy who never would have expected such an invitation: "It can't be! You're laughing at us. Your master will not be sitting at his table next to us, with ragged costumes!" It is also easy to guess the response of the server : "Certainly your dress isn't the appropiate, but I have orders to accompany you there, and if I don't, then, I will have to endure the wrath of my master. Believe me! you have never participated in a meal as the one that's awaiting you! So bless your luck and get in your way! "And all, limping, followed the step ofthe server all the way to the master's home.


  Jesús explica la voluntat del seu Pare: "Aneu pels camins, i tots els desgraciats que hi trobeu estesos arran les tanques, feu-los entrar a casa meva fins omplir-la!" Que fàcil resulta imaginar la incredulitat d'quella gent desgraciada que mai haurien esperat aquella invitació: "No pot ser! T'estàs rient de nosaltres. El teu mestre no ens farà seure a la seva taula coberts de parracs!" També és fàcil endevinar la resposta del servidor :"Certament, no aneu d'etiqueta, però tinc ordres d'acompanyar-vos-hi: si no, hauré d'aguantar la ira del meu mestre. Creieu-me, mai heu participat en un àpat com el que us espera. Beneiu més aviat la vostra sort, i poseu-vos en camí!" I tots, coixejant, van anar darrera el pas del servidor fins a la casa del  mestre.


(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.147, Bonne Presse)










dissabte, 22 de juny del 2013

The contrasts of Paul's genious

English United to Christ Paul has remained himself, with all the contrasts of his genius, a man of ​​violence and gentleness, of irony and enthusiasm, of energy and tenderness. He has given himself to Christ, just as he was, allowing the Spirit of the Lord to invade him: "It is for the grace of God, that  I am what I am, and his grace, in me, has not been sterile. "(I Cor, XV, 10).


  Unit a Jesucrist Pau ha restat ell mateix, amb tots els contrasts del seu geni, fet de violència i de dolcesa, d'ironia i d'entusiasme, d'energia i de tendresa. S'ha donat al Crist tal com era, deixant-se envair de l'Esperit del Senyor: " És per la gràcia de Déu que jo sóc el que sóc, i la seva gràcia, pel que fa a mi, no ha pas estat estèril." ( I Cor, XV, 10.)

(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.119-120, Bonne Presse)


The last of the apostles

English The last of the apostles, however, Paul will say , without boasting, that he has served Christ more than any other, through his work, his imprisonment,, and the beatings suffered because of the Gospel. At the end of a life of work and suffering for Christ, he has not forgotten his sins of the past. He still mentiones them in one of his last letters, when he thanks Jesus Christ, our Lord, for having called him to his service, "I was a  persecutor of the Church, but I got mercy, because then, I had no faith, but Christ Jesus came to this world to save sinners, and among them, I am the first! "(I Tim. I, 13-15)


  L'últim dels apòstols, això no obstant, Pau podrà afirmar, sense vantar-se, que ha servit el Crist més que cap altre, pels seus treballs, pel seu empresonament i pels cops soferts per l'Evangeli. Al final d'una vida de labors i sofriments pel Crist, no ha oblidat les seves faltes de temps passats. Encara les menciona en una de les seves darreres cartes, quan dóna gràcies a Crist-Jesús, nostre Senyor, d'haver-lo cridat al seu servei, "jo que vaig ser un perseguidor de l'Església, he obtingut misericòrdia, perquè jo encara no tenia la fe, i perquè el Crist-Jesús va venir al món per salvar els pecadors, dels quals jo sóc el primer!" (I Tim. I, 13-15) 

(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.118-119, Bonne Presse)


It is Christ who lives in me

English While few letters of the other apostles allow us tho learn about the first apostolic lessons,  the letters of Paul have a more personal character, they  light up the figure of their author and the intensity of his religious life. It seems that by attributing St. Paul the most visible place in the history of the early Church, the Holy Spirit has wanted to show us how a man can join Jesus and imitate him in his own life, to the point of declaring: " It is no longer I who lives, but the Christ who lives in me"



  Si bé les poques cartes dels altres apòstols ens permeten conèixer els primers ensenyaments apostòlics, les cartes de Sant Pau tenen un caràcter més personal, il·luminen la figura del seu autor i la intensitat de la seva vida religiosa. Sembla que atribuint-li el lloc més vistós en la història de l'Església naixent, l'Esperit Sant hagi volgut mostrar-nos com un home pot unir-se a Jesús i reproduir-lo en la seva vida fins al punt de declarar : "Ja no sóc jo qui visc, és el Crist qui viu en mi"


(Georges Chevrot : Le temps de l'Eglise, p.116, Bonne Presse)


Tradition and progress

English  The alliance of tradition and progress is the genius of Roman Catholicism and denotes the constant influence that through this alliance is exerted by the Holy Spirit. The tradition is kept alive and the progress is wisely affirmed. Far from being refractory to human progress, the Church extracts from its traditional principles the solutions to the problems that arise in each generation. From the philosophical systems that occur at different times it discloses the truth they contain from error; and condemning errors, it remains faithful to the Gospel.


  L'aliança de la tradició i el progrés és el geni de l'Església romana i denota la influència constant que a través d'ella exerceix l'Esperit Sant. La tradició es manté viva i el progrés s'hi afirma amb saviesa. Lluny de ser refractaria al progrés humà, extreu dels seus principis tradicionals les solucions dels problemes que es plantegen a cada generació. Dels sistemes filosòfics que es succeeixen en les diferents èpoques en destria allò que hi ha de veritat i d'error; i condemnant els errors, resta fidel a l'Evangeli.

(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.103, Bonne Presse)


Let us be what the Church wants us to be


English Let us jealously preserve the spirit of the Catholic Church where God has called us: the spirit of Peter, the impregnable rock of tradition, yet the spirit of Paul, who was all in all to win us all to Christ. Let us keep ourselves, at all times, from remaining  mistakenly  in a confidence in the Church wich would give us a false security that would only lead us  to carelessness and laziness. Somehow, our church is what each of us makes of it. His holiness depends on our fidelity. And also on our prayer. Let us ask God the grace of wanting to be ourselves what the Church wants us to be.


  Conservem gelosament l'esperit catòlic de l'Església on Déu ens ha cridat: l'esperit de Pere, roca inexpugnable de la tradició, i alhora l'esperit de Pau, que es va fer tot en tots per guanyar els homes a Jesucrist. Guardem-nos en tota ocasió de confondre la confiança en l'Església amb una falsa seguretat que porta a la despreocupació i a la peresa. En certa mesura la nostra Església és el que cadascú de nosaltres la fa. La seva santedat depèn de la nostra fidelitat. I també de la nostra pregaria. Demanem a Déu la gràcia de ser voler ser nosaltres mateixos el que ella vol que siguem.

(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p. 104, Bonne Presse)


Continuance and development of the Church

English The entrepreneurial spirit and the initiative of St. Paul helped him overcome all obstacles. He brings to the extreme consequences the doctrine of the Lord. In his eyes, everything is done:  there are no slaves in the Church,  no distinction between Greek and barbarian anymore. As Peter often refers to the past, Paul turns towards the future, if Peter is the man of tradition, Paul is the man of progress.

This is why Providence wanted to associate both, Peter and Paul to the education  of the community of Rome which would become the mother of Christianity. They will remain inseparable until the end of time because it is in the fusion of diversity that is assured the continuance and development of the Church of Jesus Christ.




  L'esperit emprenedor i la iniciativa de Sant Pau el feren superar tots els obstacles.  Ell porta a les conseqüències extremes la doctrina del Senyor: als seus ulls, és cosa feta, ja no hi ha esclaus dins l'Església, ja no hi ha distinció entre el Grec i el bàrbar. Així com Pere sovint es refereix al passat, Pau es gira vers l'avenir; Si Pere és l'home de la tradició, Pau és l'home del progrés.

És per això, que la Providència ha volgut associar als dos apòstols l'educació de la comunitat de Roma que havia d'esdevenir la mare de la cristiandat. Ells restaran inseparables fins a la fi dels temps perquè en la fusió de la seva diversitat quedarà assegurada la permanència i el desenvolupament de l'Església de Jesucrist.
 


(Georges Chevrot: Le temps d'Eglise, p. 102, Bonne Presse)


We can light the world

English Speaking of the mission of John the Baptist, Jesus said: "John was a flame that burned and illuminated." (John v, 35) So speaking, this is also the mission that we Christians have beem assigned with. Small flame or torch , this is not the important thing, in the place and under the conditions of our life, wchich normally we could not choose, we can still illuminate the world by our faith and make it warm with our charity. The hand of the Lord is with us, and helps us, modestly and faithfully, carry out the everyday task entrusted to us. And this is certainly what will make our life useful and will give it beauty and grandeur.



  Parlant de la missió de Joan Baptista, Jesús va dir: "Joan va ser una flama que crema i que il·lumina."(Jo v,35) Salvant les distàncies, aquesta és també la missió que tenim assignada tots els cristians. Siguem torxa o petita flama, això no és pas l'important, en el lloc i en les condicions de vida que normalment no haurem pogut escollir, podem il·luminar el món per la nostra fe i escalfar-lo per la nostra caritat. La mà del Senyor és amb nosaltres, i ens ajuda a portar a terme modestament i fidelment la tasca quotidiana que ens confia. I serà això amb tota seguretat el que donarà utilitat a la nostra vida, i també bellesa i grandesa. 

(Gerges Chevrot: Le temps de l'eglise, p.97, Bonne Presse)

Let us look ahead!

English Too often we consider things forgetting that we are not in this world to satisfy our personal affairs, but to let God use us to acomplish together his work in this world: a magnificent work.     ¡Never stay still in a sterile contemplation of the past!  Past already passed, and there is nothing we can do about it. Let us look forward, towards the goal that God is pursuing with us.


  Massa sovint raonem oblidant-nos que no estem pas en aquest món per satisfer els nostres afers personals, sinó que Déu es serveix de nosaltres per acomplir, amb nosaltres, i en aquest món, la seva obra, que és una obra magnífica. ¡ Que mai restem immòbils en una contemplació estèril del passat! Ja ha passat i no hi podem fer res. Mirem endavant, vers l'objectiu que Déu persegueix amb nosaltres.

(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.96, Bonne Presse)


The hand of the Lord

English The truth is that very few men can boast to have made of his life a perfect success, since something always is missing  in our happiness. We have all been children for whom the tender heart of a mother has dreamed of greatness and holiness. Who, among us, has been true to all the promises of his youth? Who has achieved all the ambitions of his adolescence? But no matter what has become of our desires and disappointments, the only important thing is that we never let go of the hand of the Lord.


  La veritat és que pocs homes poden presumir d'haver fet de la seva vida un perfecte èxit, ja que sempre manca quelcom a la nostre felicitat. Tots hem estat l'infant pel qui el cor tendre d'una mare somniava grandesa o santedat. Qui de nosaltres ha estat fidel a totes les promeses de la seva joventut? Qui ha aconseguit totes les ambicions de la seva adolescència? Però, tant se val quins hagin estat els nostres desigs i les nostres decepcions, l'únic important és que no ens haguem deixat de la mà del Senyor.

(Georges Chevrot: Le temps d'Eglise, p.94, Bonne Presse)


The greatest

English "Among the sons of women there is none greater than John the Baptist."

His incomparable greatness lies in that fact that he has remained true to his mission. He has not sought the advantages and prestige, but only the will of God. He succeeded the most terrible proof that a man can face: success. He "preceded the Savior of the world and prepared his paths," including that of the cross. First with his courage, then with his selflessness, he perfectly fulfilled what God expected of him.



  "Per entre els fills de dona, no n'hi ha cap de més gran que Joan Baptista."

La seva inigualable grandesa resideix en que ell s'ha mantingut fidel a la seva vocació. No ha buscat ni els avantatges ni els honors, sinó únicament la voluntat de Déu. Ha triomfat de la prova més terrible a la que es pot enfrontar un home: l'èxit. Ell ha "precedit al Salvador del món i li ha preparat els camins", inclòs el camí de la creu. Primer amb el seu coratge, i després per la seva abnegació, ha acomplert perfectament i únicament allò que Déu esperava d'ell.


(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p. 94, Bonne Presse)


Pierced Heart of Christ

English Once again, let us raise our eyes towards the One whom we have pierced. In the wounded and risen heart of  Christ, we discover the the undying love  by which He constantly embraces and communicates  his Church the tresasures of his grace.

Heart of Jesus, fountain of life and holiness, have mercy on us!



  Aixequem altra vegada els ulls vers Aquell que hem traspassat. Dins el cor de Crist ferit i ressuscitat, descobrim l'amor imperible pel qual abraça la seva Església i li comunica en tot moment els tresors de la seva gràcia. Cor de Jesús, font de vida i de santedat, tingues pietat de nosaltres!

(Georges Chevrot; Le temps de l'eglise, p. 88, Bonne Presse)


The Sacrament of Christian unity

English Every Sunday we take part together in the oblation of Christ for his Church, and so we carry all sins of the earth, the needs, the works, the sufferings of all men. Our Mass has the dimensions of the Universe.

In our communions let us remember that the Eucharist is the sacrament of Christian unity. We are ready to receive Christ entirely, but to speak properly, it is Jesus who receives us, and it is us who need to give ourselves!  And when we take the consecrated bread, it is actually Jesus who takes us, and he never takes us alone. He binds us to all members of his body, to all our brothers, to our loved ones who already fell asleep in his peace, to the blessed Virgin Mary and to all the saints of heaven. Our communions make us masters of the earth.



  Cada diumenge prenem part junts en l'oblació de Jesucrist per la seva Església, i portem així tots els pecats de la terra, carregats de necessitats, de labors, de sofriments de tots els homes. La nostra missa té les dimensions de l'Univers.

Recordem-nos en el moment de combregar que l'eucaristia és el sagrament de la unitat cristiana. Estem apunt de rebre el Crist, tot sencer. En veritat és Jesús qui ens rep; som nosaltres els que ens hem de donar. I quan prenem el pa consagrat, és Jesús en realitat que ens pren a nosaltres, i mai ens pren sols. Ens manté units a tots els membres del seu cos, a tots els nostres germans, als nostres estimats que s'adormiren en la seva pau, a la benaurada Verge Maria i a tots els sants del cel. Les nostres comunions fan de nosaltres els mestres de la terra.


(Georges Chevrot: le temps de l'Eglise, p.81, Bonne Presse)


A heart at the measure of the Heart of Jesus

English What depth the truths of our faith offer to our Eucharistic piety! Without removing anything from the sweet intimacy of a personal prayer, these truths avoid us to close ourselves  in an unconscious individualism and widen our hearts to the extent of Jesus'.

When I visit the Sacrament, it is not only with my tenderness that the Lord calls me to love him, but with the love of all the chosen of heaven and earth, members just like me, of his body. I will present my worship and prayers together with those of my brothers. I will not only speak about me, but I will rather start talking about him, about his zeal for the glory of his Father, about his desire to save the world. Among my prayer and the Blessed Sacrament is the whole Church, all the righteous and the sinners, everyone in my house and my street, strangers whom I crossed on the road, and all men for whom Jesus became a man.



  Quina profunditat ofereixen les veritats de la nostra fe a la nostra pietat eucarística!   Sense treure res de la tant dolça intimitat de l'oració personal,  eviten a la nostra devoció tancar-se en un individualisme inconscient, i eixamplen el nostre cor a la mesura del de Jesús.

Quan jo visito el sagrari, no és pas només amb la meva tendresa que el Senyor em demana d'estimar-lo, sinó amb l'amor de tots els elegits del cel i de la terra, membre com jo del seu cos. Jo li presentaré les adoracions i les súpliques de tots els meus germans conjuntament amb les meves. No li parlaré exclusivament de mi, més aviat començaré parlant d'Ell, del seu zel per la glòria del Pare, de la seva voluntat de salvar el món. Entre la meva pregària i el Sagrari, hi ha tota l'Església, tots els justs i tots els pecadors, tots els habitants de casa meva i del meu carrer, els desconeguts amb qui m'he creuat en el camí: tots els homes pels quals Jesús es va fer home.


(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p. 80-81, Bonne Presse)


To love with the Heart of God

English The charity, a precept of Jesus, is a gift that He gives us. Only after the meal of Holy Thursday Jesus enacts his new commandment: "Love one another as I have loved you." Before receiving the body of Christ, the disciples could only demonstrate a human friendship, subject to inconstancy and sometimes crossed by the love of oneself. It was necessary that the Eucharist had gathered all the disciples into one body so that they could love one another as his master had loved them, with the heart of God.


  La caritat, que és un precepte de Jesús, també és un do que Ell ens confereix. Només després de l'àpat del Dijous sant, Jesús promulga el seu nou manament : "Estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat." Abans d'haver rebut el cos de Crist, els deixebles únicament podien manifestar-se una amistat humana, subjecte a la inconstància i travessada per ocasions d'amor propi. Calia que l'eucaristia hagués reunit tots els deixebles en un sol cos per tal que poguessin estimar-se els uns als altres com el seu mestre els havia estimat, amb el cor d'un Déu.


(Georges Chevrot: Le temps d'Eglise, p.80, Bonne Presse)


Every Mass is a stage on the way


English Every Mass is a stage on the road that goes from the Calvary to the glorious return of the Lord. It offers pilgrims of eternity a reassuring food (Viaticum) through which they receive the life of the Lord, who awaits for us at the end of the travel (.. .)

Each new baptized is called to join this travelling people, called to take his place in the joyful procession that will surround  the Christ when he comes in his glory.



  Cada missa és una etapa en el camí que va del Calvari al retorn gloriós del Senyor; ofereix als pelegrins de l'eternitat l'aliment (viàtic) reconfortant, en el qual reben la vida del Senyor que ens espera al final del viatge(...)

Cada nou batejat ve a unir-se a aquest poble en marxa i a ocupar el seu lloc en l'alegre processó que escortarà al Crist quan vingui en la seva glòria.


(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p. 78, Bonne Presse)


Turned to God

English Wheat and grapes do not become the subject of sacrifice until they have passed through the mill and press. Victims with Jesus, we will have to lose our life to save it:  We will be the bread that God destines to fortifie our brothers, and the wine that will warm their hearts. Turned to God, we will make our life an honorable repair, a  protest against sin, a plea for sinners;  turned towards our brothers, we will give them God through our love and our example.


  El blat i la vinya no es converteixen en la matèria del sacrifici fins que han passat per la mola i la premsa. Víctimes amb Jesús, haurem de perdre la nostra vida per salvar-la: serem el pa que Déu destina a fortificar els nostres germans i el vi que escalfarà els seus cors. Girats vers Déu, farem de la nostra vida una reparació honorable, una protesta contra el pecat, una súplica pels pecadors; girat vers els nostres germans, els donarem Déu per la nostra caritat i el nostre exemple.

(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.73, Bonne Presse)


The Eucharist in our life

English All of Jesus' earthly life was oriented toward the sacrifice of the cross (with what impatient fervor waiting did He wait for "his time!"). The Eucharist should have in our lives the place that occupied  the cross in the life of Jesus. A central position, a capital position. Our religious practices, as well as our ascetic efforts should converge towards our mass, and radiate from it. This way we will prepare and extend our Eucharistic communions.


  Tota la vida terrenal de Jesús va estar orientada vers el sacrifici de la creu ( amb quin fervor impacient esperava la "seva hora" !). L'Eucaristia ha de tenir en la nostra vida el lloc que la creu va ocupar en la de Jesús. Lloc central, lloc capital. Les nostres pràctiques religioses, així com els nostres esforços d'ascetisme han de convergir vers la nostre missa, i aquesta irradiar-les. D'aquesta manera haurem  de preparar o perllongar les nostres comunions eucarístiques.

(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.72, Bonne Presse)


The meal of the Lord

English If Calvary was simply a past event, we should be anxious to know if each of us was rescued by Jesus at the time of his sacrifice. But our Savior wanted the Calvary to come to us. His bloody sacrifice can not be repeated, but the meal of the Lord, bound for Him to his sacrifice in the cross, can be renewed. It must be. It will be until the Lord returns  to stop the earthly destinies of mankind..


  Si el Calvari no fos res més que un esdeveniment passat, podríem estar inquiets per saber si cadascú de nosaltres va ser rescatat per Jesús en el moment del seu sacrifici. El nostre Salvador ha volgut que el Calvari vingui fins a nosaltres. La seva immolació sagnant no es pot repetir, però l'àpat del Senyor, relligat pel Ell al sacrifici de la creu, pot ser renovat. Ho ha de ser. Ho serà fins que el Senyor retorni a posar fi als destins terrestres de la humanitat.

(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.67, Bonne Presse)


The True Lamb of God

English To reconcile with God the sinful humanity and to free it from the tyranny of sin, Jesus, Son of God, became our brother, and was immolated on the cross at the same time that the lambs that should be eaten in the evening at the end of the ritual meal, were slaughtered in the Temple of Jerusalem. He is the true Paschal Lamb, whose bone were not to be broken: the "Lamb of God who takes away the sin of the world."


  Per tal de reconciliar amb Déu la humanitat pecadora, i alliberar-la de la tirania del pecat, Jesús, Fill de Déu esdevingut germà nostre, es va immolar en la creu a la mateixa hora en que es degollaven els anyells en el Temple de Jerusalem que havien de ser menjats al vespre, al final de l'àpat ritual. És Ell, el Veritable Anyell pasqual, del qual cap os no havia de ser trencat, l'"Anyell de Déu que lleva el pecat del món".

(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.64, Bonne Presse)


He has left us the Eucharist

English It is true, the world is full of God. Everywhere and whenever we are in his presence. But we can only join Him because Jesus is present among us. Jesus is with us when we gather in his name, when we continue his work of evangelization and charity. He never leaves us. But more than that, he left us the sacrament of his body and his blood that allows us to remain in Him and live from his life, as children of God.


  És cert, el món està ple de Déu. Onsevulla, sempre, estem en la seva presència. Però únicament podem unir-nos a Ell perquè Jesús és present enmig nostre. Jesús és amb nosaltres quan ens reunim en el seu nom, quan continuem la seva obra d'evangelització i de caritat. Ell no ens deixa mai. Però, més que tot això, ens ha deixat el sagrament del seu cos i de la seva sang que ens permet romandre en Ell, i viure de la seva vida, com a fills de Déu.

(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p. 63, Bonne Presse)


The essential devotion

English The Eucharist is not only the object of a devotion, but the essential devotion, The prayer of the whole Church, the prayer of Christ himself constantly interceding for us to the Father.


  L'Eucaristia no és l'objecte d'una devoció, sinó la devoció essencial, la pregària de tota l'Església, la mateixa pregària de Jesucrist intercedint sense parar per nosaltres al costat del Pare.

(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.61, Bonne Presse)


Our unity in Christ

English As the three persons of the Trinity are distinct within its unity, so the diversity of members of the Church, which claims the legitimate freedom of each, must not waste his unity, but rather be one, regenerated by the life of the Father, professing the same truth revealed by the Son, and living in brotherly love, a love that's sincere and selfless, which is the gift of the Spirit.

Christians! let us love each other! Let our unity in Christ be a constant tribute to the Holy Trinity!



  Com les tres persones de la Santíssima Trinitat són distintes en el sí de la seva unitat, la diversitat dels membres de l'Església, que reclama la legitima llibertat de cadascun, no ha de malbaratar la seva unitat, ans cal que siguin u entre ells en el seu ésser regenerat per la vida del Pare, professant la mateixa veritat revelada pel Fill, i en caritat fraterna, sincera i desinteressada, que és el do de l'Esperit.

Cristians! estimant-nos els uns als altres, que la nostra unitat en el Crist esdevingui un homenatge constant a la Santa Trinitat!
 


(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.55, Bonne Presse)


Unfathomable depth

English Let us plunge into the bottomless abyss of the Trinity that allows us a feeling of eternity and moves us to worship. Oh! to what extent this mystery has been revealed to us! The Father created us to join Him, the Son o God became man so that we have a place near the Father; and the Spirit of God, together with the Father and the Son dwells in us to make us children of God. This is the admirable history of our health! The Father is for us, the Son - Emmanuel - has come among us, the Holy Spirit dwells in us, his temples! That is the prodigious status of Christians! The Triune God transforms our lives remaining at the same time, above us, before us, and within us!


  Submergim-nos dins aquest abisme insondable de la Santíssima Trinitat que ens permet pressentir l'eternitat i ens mou a adorar-la. Oh! en quin grau s'ha revelat el misteri! Déu pare ens va crear per unir-nos a Ell; Déu Fill, s'ha fet home per tal que nosaltres tinguem lloc prop del Pare; Déu Esperit, qui, conjuntament amb el Pare i el Fill, mora en nosaltres per fer de nosaltres fills de Déu. Que admirable la història de la nostra salut! El Pare és per nosaltres; el Fill - l'Emmanuel - ha vingut enmig nostre; l'Esperit Sant habita en nosaltres, que som el seu temple. Que prodigiosa la condició de cristians! El Déu Tri transforma la nostra vida estant a la vegada, per sobre de nosaltres, davant de nosaltres, i dins de nosaltres!


(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.54, Bonne Presse)


Uniting Earth and Heaven

English We have the task of breaking several dilemmas people often reproach us. It is often heard that it is necessary to choose between earth and heaven, science and faith, freedom and justice, God or the world. However, these terms are not contradictory and we must untangle these artificial contradictions. We have to unite heaven and earth, preparing our world by acclimating heaven to it. We must reconcile science and faith, and put in harmony freedom and justice: we need to give the world back to God, by giving God to the world.


  Tenim la tasca de trencar uns quants dilemes que sovint ens retreuen. Sentim dir que cal escollir entre la terra o el cel, la ciència o la fe, la llibertat o la justícia, el món o Déu. Això no obstant, aquests termes no són pas contradictoris i cal que desemmascarem aquestes contradiccions artificials. Hem d'unir la terra i el cel, preparar la terra pel cel aclimatant el cel sobre la terra. Hem de reconciliar la ciència i la fe, i posar en harmonia la llibertat i la justícia: ens cal tornar el món a Déu, donant Déu al món.

(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.37, Bonne Presse)


Powered By Blogger