The acceptance of our death

  Would you dare to justify your fear of dying arguing that your life was not entirely innocent? would it have been any diferent ten years later? Regret your sins and offer, in atonement, the acceptance of your death: the "penance" that God imposes us has much more value than all you could propose to accomplish. Have confidence, no matter how much of a sinners you may be, let us all recognize that we have sinned too much. We have, poor sinners, behind the veil of death, a Father that waits for us, ready to forgive the guilty child that we are, ready to free us of sin, forever. Marana tha! "Come, our Lord!"

  Gosarieu justificar el vostre temor a morir argumentant que la vostra vida no va ser del tot innocent ? Ho hauria estat més allargant-la deu anys més ? Lamenteu els vostres pecats i oferiu, en expiació, l'acceptació de la mort: aquesta "penitència" que Déu us imposa té molt més valor que totes les que us poguessiu proposar d'acomplir. Tingeu confiança, per més que hagueu pecat, reconeguem tots que hem pecat en excés. Nosaltres també, pobres pecadors, darrera el vel de la mort, tenim un Pare que ens espera, per perdonar a l'infant culpable i alliberar-lo per sempre del pecat. Marana tha! " Veniu, Senyor!"

(Georges Chevrot: Dans le silence, p.20,Bloud & Gay)