Our offerings

 Jesus said, "If you find yourself before the altar to present an offering, and then you remember that your brother has something against you, go first to reconcile with him, then come back and present your offering "

¿ What prophet, what priest, what  saint would have dared to state:  your brother first, and then God ? This kind of gesture abounds in the Gospel, where the Master indirectly reveals his divine personality (...)

The amazing news of Jesus' teaching is that He has turned  every act of fraternal charity  into religion. Certainly, our duties towards  our brothers can not replace our obligations towards God, and, as a matter of fact, the disciple whom the Master puts as example would be doubly guilty if refusing to reconcile with his brother, he never returned to the temple. The Master does not exempt  him of his duty to worship, but He sets the condition necessary so that  his prayer is pleasing to God: The praise God wants from us must come from a  a delicate and merciful heart towards our brothers.

  Jesús va dir : "Si et trobes davant l'altar per fer-hi una ofrena, i en aquell moment et recordes que algun teu germà té quelcom en contra tu, ves primer a reconciliar-te amb elll, després torna de seguida i fes la teva ofrena".

¿ Quin profeta, quin sacerdot, quin sant s'hauria permès declarar : primer el teu germà, i després Déu?. En els evangelis abunden aquest tipus de gest, en els que el Mestre ens revela indirectament la seva personalitat divina(...)

La increïble novetat de l'ensenyament de Jesús és haver fet de la caritat fraternal un acte de religió. Certament, els deures envers el proïsme no substitueixen les nostres obligacions envers Déu, i el deixeble que el Mestre posa d'exemple es faria doblement culpable si refusant de reconciliar-se amb els seu germà, no tornés més al temple. El Mestre no el dispensa pas del deure d'adoració, però fixa la condició necessària per tal que la pregària sigui agradable a Déu: La lloança que Déu ens demana ha de venir d'un cor misericordiós i delicat pels nostres germans.

(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.235, Bonne Presse)