Blog presentation

Blog presentation
Georges Chevrot
English seorimícuaro French cartas de amistad German documental Spain cartas de presentación Italian xo Dutch películas un link Russian Portuguese Japanese Korean Arabic Chinese Simplified

diumenge, 31 de març de 2013

Easter morning

EnglishThe joy and hope that arouses in us the feast of the Passover is only consistent if it is supported by a duly verified fact: Jesus Christ really rose from the dead. This is the foundation of Christianity.

The apostles did not tell the world "Hear the gospel: there is no more beautiful doctrine that better meets the demands of reason and conscience of men. Its excellence and the unsurpassed sanctity of its author guarantee its truth." No! They did not preach a doctrine that seemed certain. They announced a fact of which they were sure. A doctrine is discussed, a fact is, in itself, undisputed. "Christ is risen from the dead. This fact we witnessed is the supreme test of his divinity, so his word is true"

Paul is not unfair toward us. He just warns us that if Christ has not been raised, then, the Christian dogma does not make sense anymore. He, the former persecutor of the early followers of Christ, a former Pharisee whose adherence to the traditions of their ancestors surpassed that of the Jews of his time(Gal 1, 14) would he have radically broken with its past if the resurrection of Jesus had been just a rumor?

More than once Jesus had warned his apostles "When I've risen from the dead ..." (Mk 9,10). In the minds of the apostles, that sentence did not indicate anything concrete.

Would it be an exaggeration to suggest that this inaccuracy is not less true in some christians of our time? In their eyes, the Heaven that Jesus Christ came into with his body and soul hardly differs from the afterlife in which we place the souls of the saints. There is not much difference between the words "immortality" and "Resurrection." So, resurrection must be understood very differently from the spiritual survival of our dead. It was the whole body of Jesus, that came back to life. "His body - said St. Peter - could not know the corruption of death" (Acts 2.24 to 27)

Paul's language is as sharp as a razor, "If Christ has not been raised, then our preaching is vain, and vain is our faith. We would be false witnesses of God," If Jesus had suffered the common fate of men in the tomb, we should see in him no more than a prophet like many others, albeit the biggest. If his work had ended with the ignominious death on the cross, it would have ended in failure.

Paul replied those who argue that even in this case, Jesus would still have provided men a wonderful ideal of brotherhood and a unique example of holiness: "If only for this life we ​​have our hope in Christ, then, we are the most unfortunate of men. Indeed, if this was so, then, who would have the courage to imitate his example? or simply, who would wish to? The program of the Beatitudes would be nothing more than a litany of chimeras. ¿In name of what principle would we condemn the rule "everyone on their own"? There would be the resurgence of all idols: money, strength,  pleasure! If Christ was not raised, sin succeeds. If He has not conquered death, no human will scape the grave. Let us plow our cemeteries and stop looking beyond the present life!. Let us stop speaking of hope and salvation!

But Paul gives us back our hope and certainty: No! Our faith is not a dream, the nightmare we should dispel is the assumption that the fate of humanity does not exceed this earth! 

Risen, Jesus appears to the apostles to obtain their faith. Seeing him once again, now they understand that He will not be anymore the Master who crossed with them the paths of Galilee. Thomas could touch with his hands the wounds of the Lord, and doing so, he acknowledged the same Jesus who had said: "I am the Way, the Truth and the Life." At that moment a light inside him causes an act of faith in the divinity of Christ: "My Lord and my God." Even though Thomas believed only after seeing, what he believes exceeds what he sees: "He saw Jesus man, and confessed God" (St. Gregory)

It cannot be described as illogical our attitude of believers. We must choose between two unexplained phenomena: one is the mystery of the life of the risen Christ that goes beyond our understanding, the other is the existence of Christianity if Jesus has not been raised, which would be a challenge to common sense. If Jesus had not risen, the faith of the disciples still waiting for the Messiah who would restore the glory of the past would never have recovered from the terrible blow of the shameful defeat of his Master.

Pascal already said: "The hypothesis of the apostles being liars is really absurd" Did they they imagine they had seen their Master alive? This explanation contradicts the texts of the gospels that reflect the negatives of the disciples to accept the simple idea of ​​resurrection. If they dared to preach a religion that scandalized the Jewish piety, a religion that was nothing but madness in the eyes of the Greeks, it was because Jesus had given the undeniable proof of his divinity, talking againg with them after death, specifying them their mission, and drawing them the lines of their ministry. If Jesus had not risen, men would have never known the immortal pages of the Gospel, no one would ever kneel before a cross, nor would we have renewed the Eucharistic banquet together.

The message of the apostles has overcome all obstacles and succeeded in all tests. It has been the point of greatest spiritual advancement that humanity has ever known and remains an inexhaustible source of holiness and greatness through the ages. Whence comes this fecundity of Christianity, if it was born in the visions of some exacerbated spirits ?

This Easter morning, let us safely proclaim the resurrection of the Savior, who, justifying our hopes, urges us to greater fidelity to God, giving us the brightest proof of love through this mystery.


   L'alegria i l'esperança que suscita en nosaltres la festa de la Pasqua només tenen consistència si es recolzen en un fet degudament comprovat: Jesucrist va ressuscitar realment d'entre els morts. Aquest fet és el fonament del cristianisme.

Els apòstols no van dir al món " Escolteu l'evangeli: no hi ha doctrina més formosa ni que respongui millor a les exigències de la raó i de la consciència dels homes. La seva excel·lència i la inigualable santedat de l'autor garanteixen la veritat". No! no van predicar una doctrina perquè els semblava certa. Varen anunciar un FET del que estaven segurs. Una doctrina es discuteix, un fet és, en sí mateix, indiscutible. " Jesucrist ha ressuscitat d'entre els morts. Aquest fet del que som testimonis, és la prova suprema de la seva divinitat; per tant la seva paraula és vertadera"

Sant Pau no ens tracta deslleialment. Ens adverteix que, si Jesucrist no ha ressuscitat  ja no té sentit el dogma cristià. Ell, l'antic perseguidor dels primers deixebles de Crist, antic fariseu l'adhesió del qual a les tradicions dels seus avantpassats superava a la dels jueus de la seva edat (Ga 1, 14) ¿hauria trencat radicalment amb el seu passat, si la resurrecció de Jesús hagués estat simplement un rumor?

Més d'una vegada Jesús havia advertit als seus apòstols" Quan hagi ressuscitat d'entre els morts... "(Mc 9,10). En la ment dels apòstols, aquella frase no indicava res concret.

¿Seria exagerat insinuar que aquesta imprecisió no és menor en alguns fidels del nostre temps? Als seus ulls, el Cel al que Jesucrist va entrar en cos i ànima gairebé no es distingeix del més enllà en el que situem les ànimes dels sants: no troben massa diferència entre les paraules "immortalitat" i "resurrecció". Així doncs, per resurrecció cal entendre quelcom ben diferent a la supervivència espiritual dels nostres difunts. Va ser el cos sencer de Jesús, el que va tornar a la vida. " El seu cos - dirà Sant Pere - no va poder conèixer la corrupció de la mort"(Fets 2,24-27)

El llenguatge de Sant Pau és tant tallant com una navalla:"Si Crist no ha ressuscitat, vana és la nostra predicació, i vana la nostra fe. Resultaríem ser uns falsos testimonis de Déu," Si Jesús hagués sofert en el sepulcre  la sort comuna a tots, no hauríem de veure en Ell res més que un profeta com tants altres, encara que fos el més gran d'ells. Si la seva obra hagués finalitzat amb la mort ignominiosa en la Creu, hauria acabat en un fracàs.

Sant Pau replica als que argüeixen que, fins i tot en aquest cas, Jesús no hauria deixat d'aportar als homes un ideal meravellós de fraternitat i un exemple únic de santedat : " Si només per aquesta vida tenim posada l'esperança en Crist, som els més desgraciats dels homes. Certament, si això fos així ¿ qui hauria tingut després el valor d'imitar el seu exemple? simplement, qui ho desitjaria ? El programa de les Benaurances no seria altra cosa que una lletania de quimeres. ¿ En nom de quin principi condemnaríem la regla de "cadascú que vagi a la seva?". Es produiria un ressorgiment dels ídols de sempre: el diner, la força, l'astúcia, el plaer! Si Crist no va ressuscitar, triomfa el pecat. Si no ha vençut la mort, cap humà sortirà de la tomba. Passem l'arada pels nostres cementiris i no mirem més enllà de la vida present. Deixem de parlar d'esperança i de salvació!

... Però Sant Pau ens torna l'esperança i la certesa: No! la nostra fe no és un somni, el malson que cal dissipar és la hipòtesi que el destí de la humanitat no excedeixi aquesta terra.

Jesús ressuscitat s'apareix als apòstols per obtenir la seva fe. Ells, tornant-lo a veure, comprenen que ja no serà mai més el Mestre que va recórrer amb ells els camins de Galilea. Tomàs ha pogut tocar amb les seves mans les nafres del Senyor i ha reconegut al mateix Jesús que havia dit: "Jo sóc el Camí, la Veritat i la Vida". En aquell moment una llum interior li arranca un acte de fe en la divinitat de Crist: "¡Senyor meu i Déu meu!". Tot i que Tomàs només va creure després de veure, allò que creu supera a allò que veu: "Va veure a Jesús home, i el va confessar Déu" (San Gregori)

No es pot qualificar d'il·lògica la nostra actitud de creients. Hem d'escollir entre dos fenòmens inexplicables: un és el misteri de la Vida de Crist ressuscitat que desborda el nostre enteniment; l'altre és l'existència del cristianisme si Jesús no ha ressuscitat, el que seria un desafiament al sentit comú. Si Jesús no hagués ressuscitat, la fe dels deixebles que encara esperaven el Messies que havia de restaurar la glòria d'altres temps, no s'hauria refet del cop terrible que va suposar la vergonyosa derrota del seu Mestre.

Ja ho deia Pascal : "La hipòtesi d'uns apòstols mentiders és realment absurda" Van imaginar que havien vist viu al seu Mestre? aquesta explicació contradiu els texts dels evangelis que reflecteixen les primeres negatives dels deixebles a admetre la simple idea de la resurrecció. Si es van atrevir a predicar una religió que escandalitzava la pietat jueva i no era res més que bogeria als ulls dels grecs, va ser perquè Jesucrist els havia donat la prova indubtable de la seva divinitat, tornant a conversar amb ells després de la mort, concretant-los la seva missió i traçant-los les línies del seu apostolat. Si Jesús no hagués ressuscitat, mai els homes haurien conegut les pàgines immortals de l'Evangeli, ni s'haurien inclinat davant un creu, ni haurien renovat junts el banquet eucarístic.

El missatge dels apòstols ha superat tots els obstacles i triomfat de totes les oposicions; ha estat el punt de partida del major progrés espiritual que la humanitat ha conegut i continua sent una font inesgotable de grandesa i santedat a través dels segles. ¿ D'on procedeix aquesta fecunditat del cristianisme, si ha nascut de les visions d'alguns esperits exacerbats?

En aquest matí de Pasqua, proclamem amb seguretat la resurrecció del Salvador, el qual, justificant les nostres esperances, ens estimula a una major fidelitat al Déu que ens dóna la més resplendent demostració d'amor a través d'aquest misteri.


(Georges Chevrot: La victoria de la Pascua, p.23-35, Palabra)